Des del Parc Bosquet de Can Sedó, Can Sedó, o el Bosquet, agafeu el carrer del Call Fondo o el de Rocacorba, i després el Passeig del Castell. Anireu a petar als peus del turó on s’alça el Castell de Castellterçol.
Terçol, home de confiança de Guifré el Pilós, va ser el primer senyor d’aquest castell, construït sobre la roca viva en un lloc estratègic. Des de la fortificació es controlava el pas de gent entre el Moianès i la Plana del Vallès. Actualment es una masia construïda al segle XVI, és la part més important del recinte. També es conserven restes de la residència dels senyors, del fossat i de les muralles de defensa.
Al peu del castell, hi ha una petita capella romànica, construïda a principis del segle XII, d’una nau i coberta amb volta de canó. Té un petit campanar d’espadanya, amb un sol forat. Al segle XIX s’hi va adossar una sagristia, gairebé tant gran com la mateixa capella. També llavors se li va afegir l’advocació de la Mare de Déu del Remei. Actualment, cada any, s’hi fa un aplec, el segon diumenge d’octubre.
Seguint per la pista que ve del poble, sense desviar-vos cap al castell, trobareu una bifurcació. A mà dreta hi ha el camí que porta a la Font del Prat del Pou. Situada sota el turó de Rosanes, enmig de boscos, antigues feixes i horts. Panoràmica del poble, el castell i el massís del Montseny. La font és antiga, té almenys tres-cents anys. El brollador està protegit per una volta de mig punt, feta amb pedra. A sobre el raig, dues fornícules solen guardar figures religioses que la gent acompanya amb petits rams de flors.
Torneu enrere i, ara si, agafeu el camí que passa just per sota el castell i l’ermita. Fa una baixada i travessa un rieral. La pista segueix enmig de camps, paral·lela al riu. Al final d’un camp molt gran trobareu la poua de glaç de Can Revitllat.
L’economia rural va agrair molt que el consum de gel es fes popular, a partir del segle XVI. La venta de blocs de glaç aportava als masos tants calerons com la venta de la fusta i el carbó, el blat, el vi o la carn. Les cases que tenien una riera a prop no van pendre l’oportunitat de comercialitzar l’aigua gelada. És el cas de cal Revitllat. Van construïr una poua a tocar del torrent del Solà del Sot. La seva cúpula, ben feta i conservada, destaca entre el paisatge. El gel es transportava a Barcelona en una nit de viatge i es venia a hospitals, vaixells i fabricants de gelats i begudes. I als particulars, que els agradava refredar l’orxata, la llimonada, la xocolata o l’aigua amb anís!
Refeu el camí uns metres. La pista es bifurca. O torna cap al castell o puja enmig del bosc. Doncs el camí de pujada us portarà al mas del Casuc. I tot recte, a la plaça Cuspinera, el passeig de La Riba i al centre del poble.
Al final del recorregut heu de passar per la plaça Cuspinera. Té forma octogonal, curiosa, oi?. Als anys cinquanta, les torres i els xalets ja renglejaven al llarg del Passeig de la Riba. La majoria d’habitatges no s’han modificat i continuen mantenint l’estil senyorial de l’època. En aquesta plaça hi havia hagut un dipòsit que subministrava aigua a moltes fonts públiques del poble. Fins la dècada dels quaranta els veïns no van tenir aigua corrent a les cases.
