Iniciem la ruta a la Plaça Vella i els carrers antics del poble. La primera parada és a la plaça Vella. Al seu voltant hi ha l’ajuntament, l’església, l’escola municipal de música, la sala de lectura, i la majoria de comerços.
A continuació podeu visitar l’església parroquial de Sant Fruitós. Mirant la portalada principal de l’església, agafeu el carrer de l’esquerra, anireu a parar al carrer Barcelona. La primera casa, a ma esquerra, és Can Dou, un casal robust, elegant i molt vistós, amb una decoració singular a la façana principal: l’escut heràldic, esculpit en pedra i una colla d’angelets que el sostenen.
Mirant la façana principal de Can Dou, preneu el carrer que queda a ma dreta, carrer de Baix. Camineu-lo tot i seguiu recte, pel carrer de Sant Llogari. A partir d’aquí podreu visitar els carrers de la llana. Per Castellterçol hi passaven molts ramats transhumants, s’esquilava les ovelles, es netejava la llana, es tenyia i es teixia. Fixeu-vos amb els carrers Sant Llogari, Sant Francesc i Quadró. Moltes cases tenen la mateixa estructura. Façanes blanques. Portals i finestres perfilades amb pedra. Tenen un petit jardí, amb un pou d’aigua per poder rentar la llana i un mínim espai per poder estendre-la i assecar-la. Les llindes dels portals són històriques, moltes daten del 1.600. En aquella època es va fundar el Gremi de Paraires, un negoci que va fructificar i va fer que molts fills de les masies anessin a treballar i a viure al poble.
Camineu pel carrer Sant Llogari, fins al final. Gireu a l’esquerra i preneu el carrer paral·lel, el de Sant Francesc. Allà trobareu Can Padrós. A la llinda hi ha una inscripció amb el nom del propietari i dues llançadores esculpides, indiquen que a la casa hi vivia un paraire. Molt a prop podreu veure la Capella de Sant Francesc. Al 1848 una partida carlina ataca la vila i enruna bona part dels murs protectors. Per aprofitar les pedres, que els veïns havien pagat, el fabricant Josep Gallés i Pujal proposa construir una capella. S’havia previst fer un temple petit, però el projecte causa entusiasme, l’obra és més ambiciosa i costa molts diners. Molts veïns hi treballen sense cobrar, es regalen materials i es fan rifes. La capella es va acabar al 1874. Per la Guerra Civil va ser profanada, es van destruir altars i es va fer servir com a magatzem de carbó. Anys més tard, es va poder restaurar.
Des de aquí aneu al final del carrer Sant Francesc on comença el carrer Quadró trobem una enorme casa de tons salmonats, amb una torreta, la façana decorada i grans jardins. Es diu Can Nubiola, però també es coneix amb el nom de El Tint, perquè a dins s’hi feien treballs de tintura, es donava color als teixits que es feien al poble. Donaven feina a molts veïns d’aquests carrers, als qui portaven llana per netejar.
Camineu tot el carrer del Quadró i arribareu a la plaça Prat de la Riba. És el cor de Castellterçol. Una part l’ocupen uns jardinets amb bancs de pedrai l’altre meitat està oberta al trànsit.Porta el nom d’Enric Prat de la Riba, fill d’una de les cases que envolten la plaça. Ara és una casa-museu on s’explica la trajectòria de Prat de la Riba i la seva important tasca per impulsar el projecte de la Mancomunitat de Catalunya. La casa també és un exemple de com vivien les famílies benestants del poble.
En arribar a la plaça Prat de la Riba, gireu a ma dreta, de baixada. Després preneu les escales fins la plaça dels Estudis. Travesseu la carretera de Granera, fins la residència d’avis, on comença el passeig de La Riba. Aneu fins al creuament de carreteres de Barcelona, Moià i Granera. Veureu l’estàtua del Canuto. Fill d’un traginer de Barcelona que, entre d’altres gestes, es va atrevir a transportar els enormes lleons de l’estàtua de Cristòfor Colom. També era molt emprenedor i va promoure la vila com a centre d’estiueig. Va fer construïr cases elegants i serveis diversos, com un dipòsit d’aigua, anomenat el “lago del Canuto”. Per fer-se un homenatge, es va fer aixecar un monument. Males llengües diuen que va mofar-se d’en Prat de la Riba, dient-li que ell tindria una estàtua al poble abans que el polític.
Torneu al centre del poble pel carrer Barcelona i el carrer Pabòrdia. Són els carrers de l’estiueig. A començaments del segle XX el poble reviscola després de dècades de decadència. S’obren noves fàbriques tèxtils i comença l’estiueig. Castellterçol és un lloc sa i bonic, on descansar, guarir malalties de ciutat i cultivar amistats. Es construeixen xalets, s’enjardinen racons i s’empedren places. Els canvis es noten als carrers de Vic o Barcelona, i fan créixer el passeig de La Riba o El Pedregà.
