Entre el segle XI i XIII, es va estendre en els regnes feudals europeus d’occident un mateix estil artístic, l’art romànic. L’estabilitat econòmica i l’increment de vincles entre els regnes cristians de l’època van afavorir aquesta uniformitat artística. L’art romànic és majoritàriament rural i va deixar un llegat extens de petits temples (capelles i esglésies) a nombroses viles d’arreu del territori. És per tant un art essencialment religiós que busca apropar els fidels cap a Déu a través de l’ús d’imatges, en un període on la gran majoria de la població era analfabeta. L’objectiu del romànic era figurar l’essència interior de les coses, no la bellesa. D’aquesta manera, amb la pintura i l’escultura, enfocaven els missatges religiosos que comunicaven els personatges sense aparèixer paisatges de fons.
Per altra banda, l’arquitectura és essencialment austera i funcional, amb rusticitat de volum, i de masses pètries sense ornamentacions, tan sols es destaquen les lesenes i arcuacions cegues als exteriors dels absis.
En aquest període d’equilibri econòmic que va travessar el territori, va produir que les capelles i esglésies romàniques s’ubiquessin a les millors terres del terme, entre elles el municipi de Santa Maria d’Oló.
