Lavoir à laine du Roquer
Lloc visitable de l’Ecomuseu del Moianès, el Roquer és una construcció singular, que es troba situada just al darrera de les últimes naus del polígon El Vapor, a l'altre costat de la Riera de Fonts Calents. Hom podia rentar-hi la llana o la roba, com si d'un safareig es tractés.
Es tracta d'una bellíssima construcció feta amb pedra amb una volta de mig punt amb dovelles de pedra picada que formen un arc, entregat pels dos costats a sengles parets de pedra. Dita volta dona peu a una volta d'uns 10 m de fondària que va a morir al fons de la bauma o espluga de pedra natural.
A dins hi trobem una taula llarga de pedra, darrera de la qual hi ha un llarg pedrís de pedra d'uns 10 metres de longitud inclinat cap a dins, per on hi passava l'aigua i on hom podia rentar-hi la llana o la roba, com si d'un llarg safareig es tractés.
De fet hi ha dos canals d'aigua separats dins els quals s'hi posava llana bruta o esquilada de les ovelles que s'anava rentant amb el constant recorregut de l'aigua. El disposar de dos canals permetia la possibilitat de tenir-ne un d'estanc per a estovar la llana i un altre de recorregut ràpid per rentar-la. Al fons, també hi trobem les restes d'un foc on de ben segur s'hi feia escalfar l'aigua. Al seu costat s'hi troba una pica excavada en pedra on s'hi devia tenir aigua calenta destinada al rentat i aparellament de la llana, i ja en el segle XX destinada a rentar la roba.
Hi trobem una escala que porta a la part superior de la volta que està enrajolada. Es per on es pujaven els coves de llana a assecar.
Malgrat que en els arxius municipals no hi hem sabut trobar referències del Roquer, tot fa pensar que des del segle XVI, i durant els segles XVII, XVIII i XIX, el Roquer fou un dels primers indrets on la importantíssima indústria tèxtil de Castellterçol va néixer i donà vida, feina i fama merescudes, al Gremi de Paraires de Sant Joan, que era el seu patró.
En efecte, aquest Gremi es rentava la llana, la tenyia, l'estricava (estirar els plecs de llana tenyits o adobats) i la teixia i comercialitzava, malgrat que cada feina tenia el seu local adequat.
