Església parroquial de Sant Joan d’Oló

L’església nova de Sant Joan d'Oló assumí les funcions parroquials el 1643. Formen el conjunt l'església, la rectoria, que hi està adossada, un petit cementiri i un comunidor. Conserva al seu interior tres magnífics retaules barrocs. Un conjunt únic i de gran bellesa.
El major, dedicat a Sant Joan Baptista, és una obra de l’escultor Pau Sunyer (com el de Santa Maria d’Oló). La construcció del retaule està documentada a partir de l’any 1660 i, per tant, és una obra anterior al retaule major de Santa Maria d’Oló. El més remarcable del retaule de Sant Joan d’Oló és el monumental sagrari/expositor, un dels pocs testimonis d’aquest element conservat in situ. Les sis teles pintades són d’autor desconegut.

L’església està adossada per un costat a la rectoria i per l’altre al cementiri. Al davant encara s´hi conserva el comunidor, lloc on s’aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades. És l’únic comunidor que es conserva en el terme de Santa Maria d’Oló.

El retaule de la Mare de Déu del Roser és el resultat de la reforma d’un retaule anterior feta l’any 1645 per l’escultor Jacint Possa.
D’autor desconegut, el retaule de Sant Isidre, és una bonica obra barroca de principis del segle XVIII. Fou daurat l’any 1781.