Santa Maria d'Oló
Un viatge al romànic i al barroc
Santa Maria d’Oló, al nord del Moianès, es troba envoltat d’un espectacular paisatge de camps i boscos. El nucli primitiu del poble es troba assentat a una alçada de 542 metres. Aquest nucli es formà dalt del turó al voltant de l’antic castell i l’església de Santa Maria, i avui s’ha estès i comprèn els ravals de la Rovirola i de Santa Eulàlia.
Pertanyen al terme d’Oló, l’antiga masia de Rocabruna i la quadra del Solà de Sant Esteve. la parròquia de Sant Joan d’Oló i de camí cap a L’Estany hi trobem Sant Feliuet de Terrassola. La xarxa hidrogràfica bàsica la constitueixen la Gavarresa, la Riera d’Oló i la de Malrubí.
Les primeres notícies del terme daten de l’any 889 i el 930 s’esmenta per primer cop el castell.
Després d’extingit el llinatge dels Oló i de diferents vendes, el castell passà a dependre l’any 1364 del Monestir de l’Estany. Tot i els diferents intents per part de la gent d’Oló de redimir-se del domini del monestir, la redempció efectiva no es dugué a terme fins el 1597.
Pel que fa a l’activitat econòmica, destaca el desplegament de la indústria de la llana i l’ofici de paraire a partir del s.XVII. El municipi és com un compendi de les formes de vida catalana del darrer segle i mig, on el món rural, encara força actiu, ha anat deixant progressivament pas a la industrialització.