Església de Sant Quirze i Santa Julita

L’Església de Sant Quirze és el monument més important del terme, que agermana diferents estils i èpoques en una perfecta harmonia. S’esmenta des de l’any 1042 i conserva l’absis, amb decoració externa de tipus Lombarb, d’una església aixecada al pas del segle XI a XII. A aquesta església se li afegiren les capelles del Roser i de Sant Isidre entre el 1590 i el 1620, cobertes amb volta d’ogives i claus de volta esculpides. Poc abans del 1649 l’església s’allargà per ponent amb una nau que acaba amb un portal de tipus renaixentista i finalment entre el 1762 i el 1769 s’allargaren les dues capelles laterals vers ponent, quedant així una església de tres naus. El campanar, obra del mestre de cases Joan Bonafacia , que dóna esveltesa i relleu al conjunt, es construí entre el 1670 i el 1672. Acaba amb un terrat amb baranes de pedra que és un excel·lent mirador de la petita vall per on s’estén la població, majoritàriament dispersa, que és el centre municipi.

Destaquen en ella l’altar de ceràmica del mestre J. Roig, presidit per una Mare de Déu d’alabastre, anterior a 1404. La Capella del Santíssim feta pels volts del 1860, té un baix relleu de la Pietat, de terracota, obra de Frederic Marés, el mateix que féu els patrons de la parròquia Sant Quirze i Santa Julita.