L’església parroquial de Santa Maria d’Oló es va aixecar a la mateixa època que l’antic castell d’Oló, cap a l’any 999. De l’edifici primitiu romànic, se’n conserva una creu processionària d’aram del segle XIII al Museu Episcopal de Vic.
La construcció de l’actual església no es va produir fins a la primera meitat del segle XVII, després d’un període de decadència. La construcció es va haver de fer en diverses etapes i es va dedicar a la Mare de Déu Assumpta (la Mare de Déu d’Agost).
L’estructura de l’actual l’església està formada per tres naus. La nau central és de forma rectangular i té 20 metres d’allargada i 8 metres d’amplada. A la dreta i a l’esquerra de la nau central hi ha dues naus laterals, de 12 metres d’allargada per 4 metres d’amplada. A la façana, a la porta d’accés, hi sobresurten alguns ornaments adossats amb un cor elevat. També apareix esculpit l’any 1646, data de finalització de les obres. Al costat del presbiteri hi ha el campanar, la base del qual s’utilitza actualment com a sagristia. A l’interior de l’església es troba un majestuós retaule d’estil barroc.
L’església parroquial de Sant Joan d’Oló està situada en un petit altiplà a l’oest del terme, a una hora de camí des del poble. L’església va ser construïda pel mestre de cases Santacana i va ser beneïda l’any 1639. L’any 1643 s’hi va traslladar el Santíssim Sagrament des de l’Església Vella de Sant Joan, assumint totes les funcions parroquials. Dins el conjunt del petit nucli de Sant Joan, cal destacar el comunidor cobert davant de l’església, construït al voltant del 1649. L’estructura de l’església és d’una sola nau amb dues capelles laterals. El costat esquerre de l’ull de bou, situat sobre la porta de la façana, s’il·lumina la nau. L’església de Sant Joan fou moblada amb tres retaules: el de la Mare de Déu de la Roser, el retaule major i el de Sant Isidre.
Per concertar visites guiades als retaules podeu enviar un correu electrònic a l’Ajuntament d’Oló: st.m.olo@olo.cat.
