Josep Franch Clapers va ser un artista multidisciplinari que va deixar un important llegat en forma de grans murals, dibuixos en tinta xinesa, quadres fets amb diferents tècniques, mosaics, vitralls i escultures. En destaca una col·lecció d’obres dedicades a explicar la tristor de l’exili republicà en acabar-se la guerra civil espanyola. I la duresa de la vida als camps de concentració dels Pirineus.
Franch va néixer a Castellterçol el 1915. Casa seva era Cal Carreter, se’ls coneixia perquè construïen carruatges. Ell, però, preferia treballar amb altres eines, els pinzells i les pintures. Estava interessat en les arts. I per això, de ben jove, va marxar cap a Barcelona a estudiar a l’Escola de Patrons Decoradors. Va atrevir-se amb moltes tècniques. A Olot va treballar per a un taller d’imatgeria religiosa, on practicà l’escultura, el daurat i l’ornamentació de sants. I a Barcelona va pintar amb aquarel·les.
Després va arribar la guerra civil. Va lluitar al front d’Aragó i es va unir al gran èxode de republicans que es van exiliar a França. S’hi quedà a viure. I allà va treballar l’art mural, els mosaics i els vitralls. Franch, molt influït per l’estil cubista, va guanyar reconeixement i va exposar a diversos llocs del món. Va morir a la Provença, on vivia, el 2005.
L’exili va marcar Josep Franch. Visqué un autèntic calvari als camps de concentració de Sant Cebrià, al Rosselló, i de Gurs, al Pirineu Atlàntic, prop de Pau. I després als camps de treball de Saint Remy, a la Provença. Aquesta dura experiència també va influir enormement en la seva obra. Va fer més de dues-centes obres narrant la peregrinació a l’exili i l’estada als camps. Un conjunt sobre la guerra civil, de gran valor artístic i històric, que va donar a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Alguns dels seus mosaics i quadres han estat cedits temporalment a l’Ajuntament de Castellterçol. Durant una temporada van estar exposats a l’Espai Franch, un petit museu dedicat a recordar l’obra del pintor castellterçolenc.
Actualment l’espai és utilitzat per diferents entitats que comparteixen la sala en horaris diferenciats per organitzar les seves activitats.
