Al Centre de Visitants de l’Estany en coneixereu la història i natura i també és punt d’informació turística.
El centre de visitants i els itineraris turístics i culturals del poble de L’Estany tenen com a objectiu la conservació del patrimoni cultural i el seu desenvolupament socioeconòmic sostenible.
L’eix bàsic d’aquesta proposta es centra en la comprensió de l’origen i l’evolució del territori i del poble; visitar l’Estany és conèixer la capacitat humana per transformar el territori en funció de les necessitats i la tecnología existents.
El centre de visitants, situat a una part de les antigues dependències del monestir de Santa Maria de L’Estany, ofereix informació sobre els recursos i serveis turístics i culturals del municipi, i posa en valor el patrimoni arqueològic, històric, arquitectònic, artístic i etnològic de l’Estany a través del seu paisatge.
Així mateix, el centre de visitants és la porta d’accés als itineraris del territori, a partir dels quals es pot descobrir, gaudir, conèixer, experimentar i compartir el paisatge cultural de l’Estany.
Us convidem a emocionar-vos i omplir els sentits de cultura i natura!
LA MINA – ECOMUSEU DEL MOIANÈS
El radial de l’Estany de l’Ecomuseu del Moianès està destinat a explicar les relacions que lliguen l’espai natural de la zona humida de L’Estany amb el monestir agustinià que n’era el propietari i tingué la iniciativa de dessecar-lo per lluitar contra les febres quartanes i guanyar noves terres de conreu.
La dessecació es va fer mitjançant una obra d’enginyeria – la mina- que encara avui continua fent la funció per a la qual va ser construïda: treure l’aigua del pla de L’Estany. Us proposem la visita al mina de l’Estany.
La mina és una obra d’enginyeria del segle XVIII constuïda per les 5 dignitats reials (5 canongies de Vic, Barcelona i Girona). Les obres van ser realitzades durant tres anys (del 1734 al 1737). La mina, feta de pedra seca, té una llargada de 425 metres: 390 m de volta de canó i la resta de llosa plana.
Els primers intents de dessecar l’estany daten del segle XIV, amb el traçat de canals i recs a l’aire lliure. L’any 1554, l’abat Carles de Cardona va manar eixamplar i enfondir alguns d’aquests recs existents, però no aconsegeuix dessecar l’estany. No serà fins al segle XVIII, gràcies al pendent de la construcció de la mina de pedra seca, que s’aconsegueix. I encara ara continua mantenint la seva funció.
Més informació i reserves al Centre de Visitants de L’Estany: www.viulestany.cat
