El nivell assolit per Bach en les seves Sonates i Partitas ha fet que des de fa més de 300 anys escriure per violí sol hagi estat un repte per als compositors. N’hi ha hagut que s’han atrevit, com va ser el cas de Niccolò Paganini, un virtuós de l’instrument, que amb els seus 24 Capritxos, una obra d’enorme dificultat tècnica enfocada al virtuosisme i l’explotació d’efectes nous i brillants, es troba als antípodes de la dificultat de la polifonia de Bach. Les partitures de virtuosisme de Paganini van tenir seguidors com Henryk Wieniawski, Heinrich Wilhelm Ernst o Eugène Ysaÿe…, però el camí explorat per Bach era una altra cosa.
Programa
Johann Sebastian Bach: Sonata núm. 2 en La menor BWB 1003 de la col·lecció de «Sis Sonates i Partites per a violí sol, BWV 1000-1006» / Niccolò Paganini: Caprici núm. 21 i Caprici núm. 24 en La menor de «24 Capritxos per a violí» / Fritz Kreisler: Recitatiu i Scherzo-Caprice / Salvador Brotons: Et in terra pax, Op. 97 / Eugène Ysaÿe: Sonata núm. 6 en Mi major, Op. 27
