Diuen que esperar es avorrit, però com tot en aquesta vida depèn dels ulls amb que ho miris. Hi ha qui espera, hi ha qui desespera i hi ha qui es deixa portar pel moment perquè succeeixi la màgia. D’això el Senyor Flicht en sap un munt, sap treure’n profit de l’espera d’un autobús que sembla ser que mai no arriba. Ja sabeu, lo important no es el destí si no el viatge, o si més no l’espera.