Molí del Blanquer

Indret tranquil, situat a tocar del riu Calders. El conjunt del lloc és format pel mas, el molí (amb la bassa i el canal), una tina i diferents clots excavats a la roca del riu. Amb activitats des del 1126, esdevé el lloc documentat de producció preindustrial adobera més antic de Catalunya. El molí conserva un portal d’accés amb llinda datada al segle XVIII i moles.

Antic molí blanquer i posteriorment fariner. Actualment en desús. Conjunt format per dos elements separats: el molí i un possible dipòsit. L'edifici del molí de planta interior adossat a la vessant natural de la muntanya. Està orientat en sentit E-W amb la porta d'accés a llevant. Aquesta ben conservada es feta amb llinda monolítica on s'hi llegeix l'any 17.. on manquen els dos darrers dígits. L'edifici està cobert amb volta de pedra en arc rebaixat, descarregant sobre els murs laterals d'uns 110 cm de gruix. A l'interior s'hi conserva el graó sobreelevat de les moles, amb una d'elles in situ, sota la qual es creu que es troba el carcabà ben conservat i a mig colmatar. Uns 20 m a l'est hi ha una construcció de planta quadrada (5 X 5 m) amb un dipòsit cilíndric a l'interior. Sembla que aquesta construcció podria ser el dipòsit on assaonaven les pells. A un nivell més alt hi ha la casa del moliner.

Aquest molí és el primer documentat a Catalunya, concretament des del 1126. Es tractava d'un molí blanquer (per a adobar pells) que probablement aprofitava l'aigua calenta de la font Calda, a pocs metres del molí. També presenta la particularitat d'estar deslligat d'un centre urbà on eren habituals aquestst obradors. No se sap en quin moment el molí canvià de funció, però al segle XVIII ja s'esmenta com a molí blader, situació que conservà fins a principis del segle XX. Del primitiu molí no en queda res, la construcció actual data del segle XVIII.