Segles enrere, el Camí Ral era la ruta terrestre per excel·lència, la que comunicava les ciutats principals, per on circulaven els viatgers i, per tant, per on la població rebia la informació del que havia passat a la població veïna, o a la capital, o més enllà. Els camins reials simbolitzen l’afany ancestral de saber més enllà del propi poble, l’afany de conèixer altres territoris i de comprendre què hi passava.
Al Moianès se n’ha fet la seva adequació com a camí històric patrimonial, des de la Pollosa-a Collsuspina-, fins al final del terme de Calders- a tocar del Llobregat, amb un recorregut de 35 km. Entre d’altres, es pretén promoure el turisme cultural i natural, recuperar l’antic camí ral com a element d’identitat del Moianès i preservar i rehabilitar elements patrimonials d’aquest antic camí (parets de pedra seca, enllosat, guarda rodes, desaigües, creus de terme….).
La major part del traçat proposat aprofita el recorregut històric i original que el Camí Ral tenia i, solament en aquells casos en que ha estat del tot impossible poder-lo recuperar, ja sigui per desaparició física del mateix o per tenir trams de molt poca distància que obligaven a creuar repetides vegades la carretera N-141c, s’ha optat per buscar petits corriols o camins alternatius.
La majoria del recorregut es fa sobre sòl de terra, en format de pista o camí de carro, per bé que en alguns petits trams la mateixa amplada original del camí s’ha anat esvaint per convertir-se en corriol. A banda d’aquesta majoria de sòl, existeix també un important metratge realitzat sobre trams urbanitzats per dins dels tres nuclis urbans més importants: Collsuspina, Moià i Calders, a més a més d’un petit sector dins de la zona industrial de Moià. La resta del Camí es realitza en trams de corriol, si bé aquest format és el menys habitual. El ferm, doncs, és fet en base al sòl natural de terra, que es mantindrà, i, en aquells trams urbans, per asfalt o formigonat.
El desnivell, tot i la diferència d’alçades entre el Coll de la Pollosa (920 m.) i el Pont de Cabrianes (263 m.), és relativament suau, sense existir grans o pronunciats desnivells a excepció del tram entre el Pont de Cabrianes fins al pla de Les Tàpies, fet aquest que facilita el traçat, molt rectilini, i, també, la pràctica inexistència de trams enllosats o empedrats, sistema aquest que solament s’emprava en aquells trams o zones de major dificultat degut a excessius o pronunciats desnivells.
En gran part del traçat històric i original es conserven les parets de marge en una o a les dues bandes del camí, fetes en pedra seca, amb una alçada mitjana de 1’20 metres i coronades gairebé sempre per una filada de pedres posades verticalment en plec de llibre. En alguns punts concrets hi ha guarda-rodes i desaigües, a més a més de cantoneres de camí en aquells llocs on el Camí Ral es bifurcava en altres camins.
Els passos dels rius, rieres i torrents es fan a gual, excepte en el cas del Pont de Les Graus, per salvar el Torrent de les Graus, a tocar de Moià, o del propi Pont de Cabrianes, per salvar el riu Llobregat.
La senyalització és vertical, amb pals de fusta tractada i plaques de color groc.
