Ecomuseu
Veure el patrimoni en el seu lloc original.
Patrimoni preindustrial.
L’ Ecomuseu del Moianès és un projecte territorial i transversal que té com a objectiu bàsic revaloritzar el patrimoni existent al Moianès i convertir-lo en un producte turístic cultural, mediambiental, social i econòmic per tal de generar activitat econòmica i nous llocs de treball en els deu municipis del Moianès.
Amb un espai geogràfic petit, com és el Moianès, podem veure totes les activitats econòmiques i els processos preindustrials, que es desenvolupaven al país al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, d’una forma global i completa com és l’ Ecomuseu: un museu de més de 300 km2 i amb més de 100 llocs vivitables.
- 10 espais radials museitzables. Cadascun s’ubicarà en un dels municipis del Moianès i presentarà un àmbit temàtic de l’època pre-industrial al Moianès.
- Més de 100 llocs visitables que mostren aspectes de la història social i econòmica del Moianès i de les activitats productives de l’època preindustrial.
Les àrees temàtiques principals, que constitueixen el fil argumental dels diferents radials i que configuren l’Ecomuseu del Moianès són:
El bosc ha estat durant segles el centre de l’economia tradicional. Més d’una seixantena d’oficis s’hi han desenvolupat. Al radial de Castellcir en podem conèixer uns quants i a la vegada descobrir l’autosuficiència d’una casa pairal ben singular: el mas d’Esplugues: la llenya, el carbonet, els bolets, les plantes medicinals, la conservació d’aliments, etc. En aquest radial s’explica els diferents aprofitaments del bosc.
Aquest radial és visitable: MAS ESPLUGUES és una masia troglodítica construïda sota una bauma.
L’aigua és, encara avui, un dels principals sistemes de producció energètica. A Catalunya, malgrat tenir rius petits i irregulars, els recursos s’han aprofitat al màxim. El pas de l’aprofitament pre-industrial (molins, adoberies…) al món més contemporani (producció d’electricitat, colònies industrials… ) el podem conèixer al radial de Calders: la colònia Jorba.
A Calders hi trobareu El Forn de la Calç, amb uns antics forns que es poden visitar.
Una de les transformacions més originals que s’ha donat a l’aigua a l’època preindustrial ha estat el gel. El Moianès ha estat històricament la zona del Mediterrani més important en volum i incidència social que ha donat aquesta activitat. Singularment Castellterçol va ser el poble que millor va organitzar la producció i comercialització i, encara avui, el que conserva un major nombre de poues, basses, carregadors, etc. En aquest radial podem conèixer com era una poua de gel, com es treballava, com es comercialitzava, descobrir-hi pous singulars o visitar la capella de l’ únic gremi de pouers de gel que ha existit mai a Catalunya.
UN DELS LLOCS VISITABLES DE L’ECOMUSEU A CASTELLTERÇOL SÓN LES POUES DE LA GINEBREDA , on podreu entrar dins una poua de gel.
A Castellterçol també hi trobareu el Rentador de la llana.
La terra i l’aigua són dos dels elements naturals més usuals i imprescindibles a la societat preindustrial. La barreja permet la transformació i manipulació de la terra i convertir-la en material de primera necessitat. Al radial de Sant Quirze Safaja veurem com es feien tradicionalment les rajoles, les teules, els maons, com era i funcionava una bòbila, etc.
Un altre element utilitzat intensivament a Catalunya abans de la industrialització ha estat el de la pedra. Al radial de Monistrol de Calders podrem conèixer l’evolució tècnica i històrica de l’explotació de les pedreres, descobrir la tècnica tradicional de la pedra seca (barraques, marges, pous, etc.) i saber l´ús que se li ha donat segons el seu origen i les seves característiques.
Els molins eren el nucli central de l’economia preindustrial. Tard o d’hora, tothom havia de passar-hi. Allà era on s’establien els principals tractes comercials i on hi havia la major relació i comunicació social, sense oblidar que és en els molins o perviuen les tradicions tècniques més antigues. A Moià podrem conèixer què eren i com funcionaven els molins hidràulics tradicionals de casa nostra, com treballava un moliner, quins productes elaborava, quins molins es poden veure i es conserven i, finalment, com es passa dels molins hidràulics a les modernes farineres industrials.
Catalunya ha estat, de sempre, un país amb una notable activitat tèxtil. Antigament a les cases de pagès també es feien treballs complementaris a les manufactures tèxtils preindustrials, molt especialment els processos de conreu i filatura del lli i el cànem. Al radial de Santa Maia d’Oló s’explica quines eren aquestes activitats domèstiques del tèxtil, la seva producció i, molt especialment com es fa el pas a la moderna indústria tèxtil de cotó.
A Santa Maria d’Oló podem visitar l’Espai Hemalosa
En qualsevol època totes les societats han tingut la necessitat de desplaçar-se i comunicar-se. A l’època preindustrial aquesta necessitat augmenta considerablement en establir-se relacions econòmiques i socials imprescindibles per al desenvolupament que s’estava produint. A Collsuspina s’explicarà com justament neix aquest poble, a peu del camí ral, com eren aquests camins, què van representar els hostals, quins eren els mitjans de comunicació, , quins eren els oficis de camí i més tard de carretera, etc.
A l’Estany, al peu del seu magnífic i singular monestir romànic hom podrà conèixer quins eren els lligams de l’home amb la terra mitjançant la intervenció de l’Església. El poder econòmic recau en el control i el domini que es té sobre els recursos i sobre els mitjans de producció. El singular estany que dóna nom al poble conserva notables vestigis arquitectònics que ens permeten descobrir i valorar quines eren aquestes condicions i, en definitiva, quina era la força dels elements naturals i qui hi tenia el control.
A l’estany podem visitar la mina i fer-hi un passeig al llarg del seu recorregut.
En les economies tradicionals, l’aprofitament exhaustiu de tots els recursos era imprescindible per a la pròpia supervivència. Si en altres llocs de l’Ecomuseu hom pot descobrir l’aprofitament dels recursos del bosc, de la terra, etc.., a Granera es podrà conèixer tots els oficis i activitats lligats a l’aprofitament dels animals de la comarca: des dels animals de pastura fins a la caça, la pesca, passant per l’aprofitament de la pell, la banya, etc…, sense oblidar els singulars sistemes de pastura, caça i pesca que s’utilitzaven.
Camins de pedra. Camins vells i savis, han vist traginar la pedra amunt i avall. L’han treta dels camps per fer-ne marjades i barraques de vinya, basses de molins i poues de gel.
Mans esforçades, expertes i endurides van saber aprofitar les lloses de qualsevol mida per aixecar-ne les construccions més diverses. Amb pedra seca es van fer les barraques de vinya per guardar les eines i trobar aixopluc en cas e pluja o de sol massa exigent. També amb pedra es van construir les poues de gel. Entre els segles XVIII i XX, el Moianès va ser un dels principals subministradors de barres de glaç natural als vaixells, peixateries, hospitals i fabricants de gelats barcelonins.
Parlem de les tombes megalítiques que ens han deixat els antics. Del delicat treball dels capitells que decoren el claustre de Santa Maria de l’Estany. O del disseny impecable de la mina que va dessecar uns aiguamolls insalubres davant del monestir. Amb pedra s’han fet moles de molins, tancats per al bestiar i taules de berenada en nombroses fonts. El Moianès està tenint molta cura del seu patrimoni. Els pobles, la indústria i les infraestructures han crescut en la mida justa. Les pedres antigues s’han respectat. I ara s’ensenyen i s’expliquen a través de L’ECOMUSEU DEL MOIANÈS.
